Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
1893 - 2023 130 años Eximo. Sr. Dr. SEVERO FIGAROLA PERA En sus casi 60 años de actividad como médico el Dr. Figarola fundó diez clínicas en diversas poblaciones de Cataluña, las cuales coadyuvaron al buen funcionamiento del sistema asistencial médico- quirúrgico de cuota fija que él desarrolló por primera vez en Cataluña y que permitió que muchas gentes sencillas, que hasta entonces solamente contaban con la asistencia benéfica, pudieran beneficiarse de una asistencia digna y de calidad.
Entradas
Carta a la Alcadessa de Barcelona
Ada Colau Ballano
Alcaldessa de Barcelona
Pl.Sant Jaume,1
08002 Barcelona
Barcelona a 21 de Noviembre de 2017
Estimada Alcaldessa,
Em dirigeixo a Vostè,en la seva qualitat de máxima autoritat de la nostra Ciutat amb la finalitat de que intercedeixi per tal d´esmenar un oblit històric al nomenclátor de la ciutat condal.
Coneixedora de la seva preocupació perquè els carrers,places i vies de Barcelona,reflecteixen la memoria histórica,li faig saber d´una petició que hem realizat a l´Ajuntament de Barcelona en les administracions que han precedit a l´actual Govern de progres.
El meu Avi fou el Dr.Severo Figarola Pera,que,a més d´un historial com metge reconegut internacionalment,va ser el propulsor del que avui dia són las Companyies d´Assitència Sanitària.Adjunt trobarà un extracte del llibre que el Sr.Revantós va escriure per la Generalitat sobre al Segur Metge a Catalunya.
Va funda cinc clíniques,tres d´elles a Barcelona,de les quals la més coneguda la “ Clinica Fifaroal Pera “,situada al carrer Provença,340,fins a 2014,en l`actualiata hi a un hotel.
A més,va crear quatre companyies d´Assegurances Mèdiques.
En 1940 va ser depurat pel Col.legi de Metges de Catalunyapera la seva activitat durant la Guerra Civil,posteriorment rehabilitat i nomenat Col.legiat Honorífic pel propi Col.legi.
Com es veurà per la memòria acompanyada,va funda deu clíniques a Catalunya, i una a Osaca.
Comptava amb socis de la seva Mútua a tota Catalunya.
Com encertadamente diu el Sr.Raventós en el lliure de referencia,” no se puede concebir la evolución del seguro médico en Catalunya sin la aportación del Dr.Severo Figarola Pera “.
Penso,per tot l ´exposat que el meu Avi reunesix mèrits bastants perquè la nostra ciutat li demostri el seu reconeixement,donant el seu nom a un carrer o una plaça que podría ser Molt bé la que es forma a l´espai davant de la Clinica,en l´encruament dels carrers Provença amb Bruc.
Espero que en atenció a la memoria histórica de Barcelona i l´amor que el Dr.Severo Figarola Pera le va profesar a la ciutat,sigui atesa la meva petició.
Aprofito l´oportunitat per saludar-la Molt atentament.
Datos personales
- Dr.Servero Figarola Pera
- Nacido en Barcelona el 1 de Julio de 1893. Estudio la carrera de Medicina en Barcelona,y se especializo en cirugía en Viena Casado con tres hijos y once nietos. Murió en Barcelona el 22 de Febrero de 1989
Aportacion al Mundo Sanitario y de Seguros del Dr.Figarola Pera
Evolució de Clínica Figarola i les seves Assegurances de Malatia
No s’entendaran prou bé la evolució de les activitats de les entitats sanitàries que crea el Dr. Severo Figarola Pera,sense situar-se dins dels temps i les circumstàncies que li tocaren de viure.
Nascut el 1893 a Barcelona,passa la seva infantesa a Ripollet i Cerdanyola,llocs on el seu pare treballava de metge,i el 1916 es llicencia en Medicina i Cirurgia.
El Dr. Figarola,fou un cirurgià traçut,que havia fet estades a l’estranger,i amb unes condicions excepcionals del que ara es diu marketing ,per detectar i atendre les mancances socials. Els sistemes concebuts per ell,permetien donar una bona assistència medica quirúrgica a capes de la població treballadora,fins ales hores abocades sols a l’assistència benefica.
Pels bons resultats, la seva xarxa o sistema, s’estendria mes tard a la menestralia i classe mitja.
El 1922 ,Figarola inaugura la primera Clínica a Gracia, c/Pardoner 48-50,junt a un Consultori a una torre del nº 9 del c/ Providencia. A l’hora instaurava Iguales a Barcelona i poblacions veïnes,per accedir a dits serveis mèdics.
Entre els metges que actuaren en ells,trobem el seu cunyat,l’ uròleg Breton, el pediatra A.Trias Maxencs, el cardiòleg Framis de Mena,el ginecòleg Montserrat, l’ uròleg Batalla,el neuròleg Simarro Puig,i els radiòlegs A.Modolell i F.Manchon.
El 1928, fundava la Medica Barcelona,junt a altres companys metges,amb totes les especialitats,principalment a Barcelona i poblacions veïnes,i obria una segona Clínica a la plaça Lesseps nº 9.Aplega gran nombre de clients,de tota procedència social,com de gremis, com els de carnissers,perruquers o ferroviaris, i de mutualitats i mútues,com la Mutua General,etc. Un afiliat de la Medica Barcelona fou Francesc Cambó.
Al poc temps es separava del grup el Dr.Breton, que prosseguí el seu camí separadament amb la Clínica Bretón, per ell fundada,del c/ Hercegovino.
Figarola i als seus companys s’instal·len aleshores en una nova Clínica Figarola Pera,c/ Provança 340,cantonada Diagonal ( 1934),on encara persisteix.
La nova Clínica comptava amb mes de 20 llits, i actuaria mes endavant com centre de referència de tota l’organització Figarola.
Abans de la Guerra Civil ( 1936/39), el Dr. Figarola havia començat a expansionar-se per comarques, avançant-se àdhuc a la Quinta de Salud L’ Aliança. El 1934, havia obert una Clínica a Tàrrega, i el 1935 una altre a Arbúcies.
El 1935, crea la Agrupació de Metges, la Hispania Medica, amb aconductats.
La Guerra Civil 1936/39 tindria repercussions sobre l’ organització Figarola. La Clínica de Barcelona,fou requisada pel POUM, que hi instal·la un dels seus centres per atendre ferits del front. El Dr. Figarola queda al front de l’ establiment.
Això ocasionaria que a l’ entrada dels nacionals,fos suspès un temps i depurat, en un joc que entraren també enveges mediques.
La agrupació Hispania Medica es separa de ell el 1940,i el 1942 creava la Iberica Regional de Especialidades, i el 1946 escripturava La Iguala Quirúrgica Española de Assistència Sanitaria i Enterro, en substitució de la Hispana Medica,amb unes quotes mes enraonades.
A partir d’ aleshores s’ intensifica de nou l’ expansió de l’ organització Figarola per comarques:
El 1945 s’ obre la Clínica de Sant Celoni, i un altre a Clínica Consultori Barbastro.
El 1946 s’ inaugura la Clínica de Cervera, que seria l’ establiment major de la constel·lació, fora de Barcelona,amb uns 20 llits i servei permanent .Segueixen les Clíniques de Tàrrega (1948 ) i Pons ( 1954 ).
Els accidents proporcionaven gran activitat als consultoris i clíniques comarcals. La important expansió, sobretot a la província de Lleida, amb una assistència molt centralitzada a la capital,que el Dr. Figarola topa en diverses ocasions amb el Col·legi de Metges,i s’ha de col·legiar a la província.
Li fan de corredors i venedors de pòlisses personatges decisius als pobles per la feina,com barbers, taverners, nuncis, etc.
Las quotes son extraordinàriament mòdiques,uns 8,5 pts mensuals.
Per mig del anunci, s’avisava de l’arribada del Dr. Figarola i el seu equip facultatiu, que ho feien en un cotxe ambulància, i dels dies i horaris de consulta. També hi ajudarien els proverbials optimisme i simpatia del Dr. Figarola. Els metges de l’ equip romanien a la vila,mentre els malats no estiguessin completament recuperats de les intervencions realitzades.
Tanmateix els temps van canviant amb l’ avenç,primer del Seguro Obligatorio de Enfermedad, i desprès la Seguritat Social. La Clínica Figarola Pera, de Barcelona, es una “ Entidad Colaboradora “ del Seguro. Les Clíniques Comarcals resisteixen pitjor els nous temps. La Clínica de Sant Celoni hagué de tancar el 1957,la de Cervera1960,i la de Tàrrega a 1974, si be el seu consultori romandria obert fins el 1982.
La feina quirúrgica es concentra a la Clínica de Barcelona, que disposava de 25 llits,en condicions mes aviat mediocres,mes tanmateix amb una gran fidelitat del poblis a la institució i al seu cos facultatiu.
El 1974, ja retirat el Dr. Figarola de les sales d’ operació, la Clínica Figarola Pera obtenia un Concert amb la Seguritat Social, a l’ hora que un concert per llits de convalescència amb la Obra Social del 18 de Julio. En aquells moments l’ establiment posseïa uns 25 llits i cobria unes 700 pòlisses.
El concert amb la Seguritat Social obliga a ampliacions i renovacions, i les consegüents inversions. Es munten bons serveis de Cirurgia, Dr.Recasens,de Traumatologia, de Cures Intensives i Coronaria, els darrers amb personal facultatiu procedent dels Hospitals de la Vall d’ Hebron i Bellvitge. Els malalts de la Seguretat Social arriben al principi amb dificultats i sota prensions de tot gènere, mes el fluix de pacients es va estabilitzant. Son uns bons anys per la institució, quim nombre de llits arriba als vots de 100.La gestió institucional la porta en aquells moments la filla del Dr. Severo Figarola Pera,Carmen Figarola.
El 1983, traspassades ja les competències de l’ Insalud a la Generalitat, es produeix el Pla de Reestructuració Hospitalària. A la Clínica Figarola Pera, no se li renova el concert de malats agusts, mes se n’ hi proposa un altre per malats sociosanitaris. La família del Dr. Figarola decideix despendre’ s, primer de l’ establiment hospitalari, i poc desprès també de les mútues i empreses asseguradores de malaltia.
La Clínica es adquirida per Dr. Pedro Ayesa Cano,per ser dedicada a l’atenció de pacients sociosanitaris. S’alça un pis a l’edifici, i junt amb la Clínica Provança, situada en la seva proximitat, es constitueix un molt notable complex d’ atenció sociosanitaria, amb mes de 200 llits.
La evolució de la Clínica Figarola es un exemple prego de com la Societat Civil Catalana al llarg del S.XX, cerca i troba solucions per les necessitats assistencials del país. La pervivència actual de la institució, mostra la seva validesa, en tant les seves solucions s’ adaptin a les circumstancies de la societat,que naturalment son tan variants comella mateixa.
Extracto del libro " El seguro medico en Catalunya",escrito por el Sr.Raventos y publicado por la Generalitat
No s’entendaran prou bé la evolució de les activitats de les entitats sanitàries que crea el Dr. Severo Figarola Pera,sense situar-se dins dels temps i les circumstàncies que li tocaren de viure.
Nascut el 1893 a Barcelona,passa la seva infantesa a Ripollet i Cerdanyola,llocs on el seu pare treballava de metge,i el 1916 es llicencia en Medicina i Cirurgia.
El Dr. Figarola,fou un cirurgià traçut,que havia fet estades a l’estranger,i amb unes condicions excepcionals del que ara es diu marketing ,per detectar i atendre les mancances socials. Els sistemes concebuts per ell,permetien donar una bona assistència medica quirúrgica a capes de la població treballadora,fins ales hores abocades sols a l’assistència benefica.
Pels bons resultats, la seva xarxa o sistema, s’estendria mes tard a la menestralia i classe mitja.
El 1922 ,Figarola inaugura la primera Clínica a Gracia, c/Pardoner 48-50,junt a un Consultori a una torre del nº 9 del c/ Providencia. A l’hora instaurava Iguales a Barcelona i poblacions veïnes,per accedir a dits serveis mèdics.
Entre els metges que actuaren en ells,trobem el seu cunyat,l’ uròleg Breton, el pediatra A.Trias Maxencs, el cardiòleg Framis de Mena,el ginecòleg Montserrat, l’ uròleg Batalla,el neuròleg Simarro Puig,i els radiòlegs A.Modolell i F.Manchon.
El 1928, fundava la Medica Barcelona,junt a altres companys metges,amb totes les especialitats,principalment a Barcelona i poblacions veïnes,i obria una segona Clínica a la plaça Lesseps nº 9.Aplega gran nombre de clients,de tota procedència social,com de gremis, com els de carnissers,perruquers o ferroviaris, i de mutualitats i mútues,com la Mutua General,etc. Un afiliat de la Medica Barcelona fou Francesc Cambó.
Al poc temps es separava del grup el Dr.Breton, que prosseguí el seu camí separadament amb la Clínica Bretón, per ell fundada,del c/ Hercegovino.
Figarola i als seus companys s’instal·len aleshores en una nova Clínica Figarola Pera,c/ Provança 340,cantonada Diagonal ( 1934),on encara persisteix.
La nova Clínica comptava amb mes de 20 llits, i actuaria mes endavant com centre de referència de tota l’organització Figarola.
Abans de la Guerra Civil ( 1936/39), el Dr. Figarola havia començat a expansionar-se per comarques, avançant-se àdhuc a la Quinta de Salud L’ Aliança. El 1934, havia obert una Clínica a Tàrrega, i el 1935 una altre a Arbúcies.
El 1935, crea la Agrupació de Metges, la Hispania Medica, amb aconductats.
La Guerra Civil 1936/39 tindria repercussions sobre l’ organització Figarola. La Clínica de Barcelona,fou requisada pel POUM, que hi instal·la un dels seus centres per atendre ferits del front. El Dr. Figarola queda al front de l’ establiment.
Això ocasionaria que a l’ entrada dels nacionals,fos suspès un temps i depurat, en un joc que entraren també enveges mediques.
La agrupació Hispania Medica es separa de ell el 1940,i el 1942 creava la Iberica Regional de Especialidades, i el 1946 escripturava La Iguala Quirúrgica Española de Assistència Sanitaria i Enterro, en substitució de la Hispana Medica,amb unes quotes mes enraonades.
A partir d’ aleshores s’ intensifica de nou l’ expansió de l’ organització Figarola per comarques:
El 1945 s’ obre la Clínica de Sant Celoni, i un altre a Clínica Consultori Barbastro.
El 1946 s’ inaugura la Clínica de Cervera, que seria l’ establiment major de la constel·lació, fora de Barcelona,amb uns 20 llits i servei permanent .Segueixen les Clíniques de Tàrrega (1948 ) i Pons ( 1954 ).
Els accidents proporcionaven gran activitat als consultoris i clíniques comarcals. La important expansió, sobretot a la província de Lleida, amb una assistència molt centralitzada a la capital,que el Dr. Figarola topa en diverses ocasions amb el Col·legi de Metges,i s’ha de col·legiar a la província.
Li fan de corredors i venedors de pòlisses personatges decisius als pobles per la feina,com barbers, taverners, nuncis, etc.
Las quotes son extraordinàriament mòdiques,uns 8,5 pts mensuals.
Per mig del anunci, s’avisava de l’arribada del Dr. Figarola i el seu equip facultatiu, que ho feien en un cotxe ambulància, i dels dies i horaris de consulta. També hi ajudarien els proverbials optimisme i simpatia del Dr. Figarola. Els metges de l’ equip romanien a la vila,mentre els malats no estiguessin completament recuperats de les intervencions realitzades.
Tanmateix els temps van canviant amb l’ avenç,primer del Seguro Obligatorio de Enfermedad, i desprès la Seguritat Social. La Clínica Figarola Pera, de Barcelona, es una “ Entidad Colaboradora “ del Seguro. Les Clíniques Comarcals resisteixen pitjor els nous temps. La Clínica de Sant Celoni hagué de tancar el 1957,la de Cervera1960,i la de Tàrrega a 1974, si be el seu consultori romandria obert fins el 1982.
La feina quirúrgica es concentra a la Clínica de Barcelona, que disposava de 25 llits,en condicions mes aviat mediocres,mes tanmateix amb una gran fidelitat del poblis a la institució i al seu cos facultatiu.
El 1974, ja retirat el Dr. Figarola de les sales d’ operació, la Clínica Figarola Pera obtenia un Concert amb la Seguritat Social, a l’ hora que un concert per llits de convalescència amb la Obra Social del 18 de Julio. En aquells moments l’ establiment posseïa uns 25 llits i cobria unes 700 pòlisses.
El concert amb la Seguritat Social obliga a ampliacions i renovacions, i les consegüents inversions. Es munten bons serveis de Cirurgia, Dr.Recasens,de Traumatologia, de Cures Intensives i Coronaria, els darrers amb personal facultatiu procedent dels Hospitals de la Vall d’ Hebron i Bellvitge. Els malalts de la Seguretat Social arriben al principi amb dificultats i sota prensions de tot gènere, mes el fluix de pacients es va estabilitzant. Son uns bons anys per la institució, quim nombre de llits arriba als vots de 100.La gestió institucional la porta en aquells moments la filla del Dr. Severo Figarola Pera,Carmen Figarola.
El 1983, traspassades ja les competències de l’ Insalud a la Generalitat, es produeix el Pla de Reestructuració Hospitalària. A la Clínica Figarola Pera, no se li renova el concert de malats agusts, mes se n’ hi proposa un altre per malats sociosanitaris. La família del Dr. Figarola decideix despendre’ s, primer de l’ establiment hospitalari, i poc desprès també de les mútues i empreses asseguradores de malaltia.
La Clínica es adquirida per Dr. Pedro Ayesa Cano,per ser dedicada a l’atenció de pacients sociosanitaris. S’alça un pis a l’edifici, i junt amb la Clínica Provança, situada en la seva proximitat, es constitueix un molt notable complex d’ atenció sociosanitaria, amb mes de 200 llits.
La evolució de la Clínica Figarola es un exemple prego de com la Societat Civil Catalana al llarg del S.XX, cerca i troba solucions per les necessitats assistencials del país. La pervivència actual de la institució, mostra la seva validesa, en tant les seves solucions s’ adaptin a les circumstancies de la societat,que naturalment son tan variants comella mateixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario